a-pam (del nas): desorientació
i punt de vista local
Imaginem-nos que ens hem de fer una idea del món veient
les coses a un pam del nas. Tot el que queda més enllà
d'aquesta distància es desenfoca, s'agrumolla, es confon.
És necessari que ens anem movent per poder tenir una composició
de lloc. Mentre fem això el nostre model mental de l'entorn
ha de ser constantment revisat.
Aquesta podria ser una bona al.legoria per explicar com intentem
comprendre les coses, la complexitat dels processos i fenòmens
dels quals formem part. El nostre punt de vista és local,
la nostra experiència és subjectiva, la informació
sempre parcial i interpretable de maneres diverses.
Els intents per entendre els sistemes complexos (com els
ecosistemes, la meteorologia, els processos socials i econòmics,
les xarxes informàtiques o de serveis bàsics, ...)
ha assolit importants avenços en els darrers anys. En la
majoria dels casos, però, es pren un punt de vista "extern"
per construïr models que ofereixin una comprensió "objectiva"
a partir de dades pretesament "globals" del sistema estudiat.
El tractament de la informació els obliga a simplificar les
dades i quan es volen construir representacions gràfiques
del model apareixen problemes difícils de solucionar. I si
renunciéssim al punt de vista global i acceptéssim
la desorientació com a companya de viatge?
El nom d'aquest projecte és un joc de paraules entre la
idea de "tenir una cosa a un pam del nas" i la inversió
de la paraula "mapa". Utilitzarem l'expressió a-pam(del
nas) per referir-nos al projecte i a-pam per referir-nos
al software que facilita l'experiència d'exploració.
a-pam(del nas) proposa un sistema per topografiar la world
wide web que abandona qualsevol aproximació de caràcter
global i assumeix un punt de vista local molt marcat. Parteix
d'un node (pàgina HTML) determinat i dels seus enllaços.
A partir d'aquí les decisions de l'usuari aniran construint
un mapa de nodes i connexions. La configuració gràfica
del mapa és canviant i s'estructura a partir del node que
en cada moment l'usuari ha triat. Al cap d'una estona de navegar
pel sistema, quan ja hi ha un nombre considerable de nodes, el mapa
s'ha anat tornant cada cop més i més desorientatiu.
Es té la sensació que hi ha una gran estructura però
ens hem de basar en la informació local que se'ns ofereix
per a seguir navegant. El marge d'orientació que dóna
el mapa està reduït als mínims.
Però volem destacar que aquest sistema no complica deliberadament
les dades, ni hi afegeix "soroll", ni utilitza mecanismes
de desorientació sobreafegits. El que es fa és agafar
una font de dades complexa de per sí (la www), fer-ne una
representació gràfica (que ja suposa introduir una
sèrie de limitacions) i restringir els mecanismes d'optimització
d'aquesta representació a una àrea molt petita.
El mapa canviant d'a-pam(del nas) pot ser explicat com un
laberint dinàmic. Un laberint perquè és
una estructura no-lineal amb bifurcacions on hem de triar a partir
del fragment que veiem "des de dins". Un laberint també
perquè té vies mortes o camins "sense sortida".
I dinàmic, d'una banda, perquè s'està construint
progressivament, fent suposicions sobre enllaços referenciats
que poden ser o no nodes reals (una pàgina referenciada pot
haver desaparegut). Dinàmic perquè cada vegada que
canvies de node el mapa es reconfigura a partir d'aquest. I finalment
també és dinàmic perquè permet que diverses
persones l'utilitzin simultàniament, de manera que un afegeix
nodes al que l'altre està veient i a l'inrevés.
a-pam(del nas) fa ús de la referència profunda
per mostrar les imatges que contenen enllaços. No es tracta
d'un aspecte secundari del projecte sinó que implica un posicionament
clar a favor d'aquest tipus d'utilització dels recursos "disponibles"
a la xarxa. Un us que considerem coherent amb un dels pilars d'internet:
la Uniform Resource Location (URL) i que no s'ha de limitar a través
d'enganyoses reivindicacions de drets de reproducció contaminades
d'interessos mercantils.
Jaume Ferrer i David Gómez
TAG - Taller d'Intangibles
Abril 2004
|